Statement

Em dic Martí Garcia Solé, però aquest només és el meu nom.

Jo sóc molt més que un simple nom. Jo, com a concepte, sóc una pel·lícula.

I com tota pel·lícula, les parts configuren el tot. En el meu cas, conformen el meu “tot personal” fins a dia d’avui.

M’explico:

GUIÓ  
Escriure, llegir, rellegir, decidir, viure, evolucionar… el cau.

Escriure una història no és cosa fàcil. Una història implica naixement, decisions, creixement, maduració, encerts, errors i resolucions. ”Como la vida misma”. Jo m’escric a cada pas.  
El cau és una escola de vida. Aprens a ser autònom, a treballar en equip, autogestionar-te, veure el món amb esperit crític i decidir.  
Planificar uns campaments, una ruta i unes activitats és com escriure un guió. I quan passes a l’acció, sovint s’ha d’improvisar.  
El guió no s’acompleix al complet, evoluciona sol o acompanyat de canvis.  
El meu guió l’escric dia a dia amb les meves decisions.

PRODUCCIÓ  
Planificar, valorar, pressupostar, balancejar, visualitzar… les rutes.

Planificar una ruta és tot un repte. El teu únic motor són les cames, la perseverança i el cap. És per això que cal controlar el pes, la força, la quantitat d’aliments, l’aigua, el temps i les condicions.  
La meva família sempre ha estat alpinista. La capacitat de planificar em ve de la seva gran experiència organitzant i fent-nos participar en tota mena d’expedicions d’alta muntanya.  
A mi m’agrada tenir les coses ben planificades, amb perspectives realistes, lo més aviat possible.  
La meva producció és ràpida i realista.

SO  
Escoltar, sentir, callar, interpretar… la música.

La música forma part de mi, igual que jo en formo part d’ella. De ben petit he estat envoltat de música. Des d’escoltar-la en antics cassettes al cotxe fins a composar-la jo mateix.  
La memòria auditiva m’acompanya al meu dia a dia. Em passo el dia “tararejant” les melodies que escolto i analitzant els ritmes donant copets per tot arreu.  
Els sons de la natura em relaxen. Llargues caminades per la muntanya escoltant rius, petjades, ocells, el vent, les fulles… La muntanya mai m’abandona, quan em cal desconnectar deixo de banda l’opressiu soroll de la ciutat per retrobar els sons de la natura.  
El meu so és una barreja de melodies, ritmes i sons de l'hàbitat natural.

IMATGE  
Mirada, punt de vista, ordre, respostes… la filosofia.

Fer preguntes és essencial per trobar respostes i crear-te una imatge del món. Jo sempre he preguntat i per tant he descobert.  
La filosofia fa preguntes. Moltes no tenen resposta o en tenen vàries.  
Ajuda i permet formar-te una imatge de la vida, a il·luminar-la. Sense llum no hi ha imatge.  
Plató ofereix una imatge molt clara de la vida. Una composició mil·limètrica, proporcionada i simètrica. Com viure en una pel·lícula de Wes Anderson. Aquesta composició s’aproxima a la bellesa.  
Al cap i a la fi el concepte de bellesa és l’art en si mateix.  
El meu concepte d’imatge és un reflex de la composició ideal platònica.  
De moment em considero un idealista.

DIRECCIÓ  
Passió, lideratge, èxit, fracàs, resiliència, confiança, millora… l’esgrima.

Dirigir, per mi, és sinònim de “dur a terme”. Un cop tot escrit i planificat és l’hora de la veritat, toca rodar. Igual que a les competicions d’esgrima.  
L’entrenament és dur, llarg, amb molta feina al darrera. Quan arriba l’hora de competir la feina prèvia ja està feta.  
Dirigir la càmera, als actors i actrius i acompanyar-los per viure i saber explicar una gran història amb passió és tot un art.  
La meva direcció és cooperativa, estratègica i apassionada.

És cert, sóc una pel·lícula.

M’he de rodar.

Vull rodar.

Per això vull entrar a l'ESCAC.